Tenim les primeres referències a representacions nadalenques que es remunten a començaments del segle XX, en que es feien representacions de diferents versions dels tradicionals pastorets, i així continuen de manera ininterrompuda fins a la Guerra Civil.

En aquests primers anys es venien representant diferents versions segons l’any, i en alguna ocasió es van arribar a representar les diferents versions dins del mateix període nadalenc. Un exemple, l’any 1935 es va representar l’obra “ L’Esperança d’Israel”, que es va repetir el 1939, per contra el 1942 es va preferir la versió coneguda amb el nom de “La Rosa de Jericó” , a l’any següent es representa “L’Estel de Natzaret”, mentre que al 1944 es va escollir “Els Pastorets o L’Adveniment de l’Infant Jesús”. Però l’any següent (1945) tenim el cas mes paradoxal de tots: es torna a representar L’Estel de Natzaret (dia 29) i els Pastorets (per Nadal ), a les quals s’afegeix La rosa de Jericó (St. Esteve).

En els següents anys s’anirien alternant les diferents versions, fins que finalment 1962 es torna a “Els Pastorets”, em la versió de Folch i Torres, que ja no s’han deixat de representar fins a l’actualitat, tret d’alguna petita interrupció per les obres de remodelació del teatre, i que continuen fins a l’actualitat amb el mateix entusiasme cada any.

El repartiment, la direcció, etc. es fan per rotació, de manera col·lectiva, perquè cada any pugui haver-hi sorpreses i efectes que dinamitzin l’espectacle i el facin sempre diferent. Tots coneixem els diàlegs dels personatges i això possible que no es suspengui mai cap funció encara que faltin en Lluquet i en Rovelló.